Anàlisi Crític

Aquest text d’Ana Estupiña dona certes visions sobre la llibertat, sobre que és en realitat per a nosaltres i si realment som lliures. Ens mostra les reflexions, teories y pensaments de diferents filòsofs, així com la diferència entre les diferents formes de explicar que és la llibertat, i si realment existeix en els humans. No son sols les teories i pensaments dels filòsofs les que es desenvolupen al text, ja que l’autora de vegades també dona la seua opinió, i contrasta les seves idees amb les dels filòsofs.

Al principi d’aquesta lectura és lògic pensar que sols son lliures els animals com va pensar Diògenes el Cínic, ja que en els humans hi ha moltes coses que ens impedeixen la nostra llibertat com per exemple les responsabilitats. En aquesta reflexió es va basar Diògenes , pensava que podíem arribar a ser feliços allunyant-se de les complicacions de la vida en societat. És fàcil pensar com Diògenes ja que si mires un poc al teu voltant i et quedes mirant a un simple gos i la seva forma d’actuar, te’n adones que no té cap responsabilitat, fa el que vol quan vol, en canvi, els humans tenim una sèrie de responsabilitats com ara el treball, les feines de la casa,etc, que ens impedeixen fer el que volem, ens deixen poc de temps per a nosaltres i que per tant tallen les ales a la nostra llibertat.

Els deterministes, en canvi no creien que l’ésser humà pogués ser lliure, pensaven que els humans actuàvem per una sèrie de normes, moguts per unes causes i seguint unes lleis, de la mateixa manera que actuava el univers segons els atomistes, mecànicament. Aquesta és una teoria prou diferent a la meua forma de pensar, ja que no actuem mecànicament. De vegades, actuem seguint unes causes, però sempre triem, podem triar la forma de fer les coses o la forma en la que anem a actuar, i per a mi açò implica un poc de llibertat.

Descartes, a diferència que els Deterministes i Diògenes el Cínic, va defensar que els animals no són lliures, actuen per instint. Així dons, Descartes va defensar els dualisme en els humans, una teoria que afirmava que el ésser humà estava compost per dues “substàncies” el cos material i l’anima pensant, a diferència dels animals, els humans podíem pensar i realitzar accions voluntàries. Pense, com Descartes, que els animals fan el que fan perquè senten la necessitat de fer-ho però realment no ho fan perquè volen, i en canvi l’ésser humà pensa abans d’actuar, fent-nos a diferència millors i més lliures que el animals.

Kant també va defensar aquesta postura dualista, però amb diferències respecte a Descartes. Kant va emprar en les seues explicacions que l’ésser humà podia fer ús de la raó, que ens donava la llibertat, per a Kant a diferència dels deterministes pensava que la llibertat de l’home consistia en fer cadascú les seues lleis. Aquesta postura hem sembla prou més progressista i actual que la resta, Kant va seguir la postura de Descartes, encara que a diferència d’aquest ja va emprar un terme que actualment utilitzem molt per a diferenciar els animals de les persones, el ús de la raó. La meua idea de la llibertat es prou semblant a la de Kant i Descartes.

L’existencialisme nega l’existència de Déu i per tant també el mecanicisme de seguir el camí, o lleis que Déu ens ha dictat per a seguir a la nostra vida. La llibertat per als existencialistes consisteix en triar cadascú els seu camí a la vida, tracta de fer eleccions i ser lliure de elegir el que vols fer a la teva vida. Jo, hem considere un tant existencialista, ja que per a mi la llibertat consisteix en triar. Triar el nostre camí, la forma de la que volem fer les coses, quan les volem fer, açò és per a mi llibertat. Podem fer-ho gràcies a l’ús de la raó que com diu Kant és també allò que ens diferència, al ésser humà, de la resta d’animals.

Mill pensava que la llibertat d’una persona consistia en que cadascú fera el que volgués , ja que el que cadascú feia amb la seua vida sols era problema d’ell, mentre no afecte a la resta. També estic totalment d’acord amb la forma de pensar de John Stuart Mill, ja que cadascú té dret a actuar com vulga sempre i quant no afecte a la resta. Per exemple, si una persona es vol emborratxar, és lliure de fer-ho, sempre i quant aquesta borratxera no porte a conseqüències que puguen afectar més gent, com el fet d’anar borratxo i conduint. És a dir, pense que la societat a de garantir la màxima llibertat i l’única cosa que hauria de prohibir-se és perjudicar als altres.

També pense com Marx quan diu que l’abolició de les propietats privades ens pot proporcionar llibertat , ja que cada vegada que treballem per a altres, que altres es beneficien del nostre temps i esforç, es convertim en esclaus, restringint la nostra llibertat.

En conclusió, comparteixc moltes idees i reflexions d’aquests filòsofs i autors, com Descartes, Kant i els existencialistes, els tres més importants des del meu punt de veure la llibertat. Han demostrat que amb el pas del temps han anat en progressió, pensant sempre el mateix, en el que el més modern a reforçat les idees del més antic. Per a mi la llibertat consisteix, com ja he dit abans, en elegir allò que volem fer, i la manera de la que volem fer-ho, i açò és gràcies a l’ús de la raó, que ens diferència dels animals, que segons la meua forma de pensar no son lliures. Però l’ésser humà sí.